DECLARACIÓ DE L’ACADÈMIA DE JURISPRUDÈNCIA I LEGISLACIÓ DE CATALUNYA

La sentència del Tribunal Constitucional en el recurs d’inconstitucionalitat que en el seu dia es va interposar respecte de determinats preceptes de l’Estatut de Catalunya exigeix un pronunciament d’aquesta Acadèmia .

1. La sentència del Tribunal Constitucional en el recurs d’inconstitucionalitat que en el seu dia es va interposar respecte de determinats preceptes de l’Estatut de Catalunya exigeix un pronunciament d’aquesta Acadèmia que té com a finalitat “l’estudi i la investigació del dret, la col•laboració a la reforma de la legislació i el foment de la cultura jurídica” (art. 2n dels seus estatuts). D’altra banda, la història de l’Acadèmia, tan fecunda en la tasca de la defensa del dret de Catalunya, confirma aquesta exigència.

2. No cal insistir en la importància i la transcendència de la sentència i és procedent distingir el seu indiscutible contingut polític del jurídic, únic aspecte aquest darrer sobre el qual ha de pronunciar-se l’Acadèmia. Per tant, quan s’acaba de conèixer el text dels seus fonaments jurídics, la prudència exigeix ajornar l’anàlisi detallada del text íntegre de la sentència. D’altra banda, l’Acadèmia entén que té una especial paraula a dir en matèria de la llengua catalana, el dret de Catalunya i el poder judicial.

3. De tota manera, ja ara s’hi poden fer algunes consideracions. En l’estat legislatiu actual sembla clar que el Tribunal Constitucional podia dictar sentència així com podia no haver-ne dictat en atenció a les irregulars circumstàncies concurrents en la seva configuració actual. La seva ha estat una decisió de naturalesa preferentment política que no escau discutir. En tot cas, però, la demora en la resolució del cas i la sèrie d’incidències produïdes al llarg del procés deixen el Tribunal en una situació jurídica que, sens dubte, és necessari corregir.

4. Tot i que des d’un punt de vista estrictament jurídic sembla clar que, d’acord amb la legislació actual, els Estatuts d’Autonomia, com a llei orgànica que són, poden ser objecte de recurs d’inconstitucionalitat, l’Acadèmia manté, com ja ho va sostenir davant un supòsit semblant, l’any 1935, que els Estatuts d’Autonomia, pel fet de pertànyer a l’anomenat “bloc de la constitucionalitat”, pel seu especial procediment d’aprovació i perquè en darrera instància suposen un pacte entre els dos Parlaments que representen la sobirania popular, haurien de quedar exclosos del recurs d’inconstitucionalitat.

5. Amb independència dels raonaments que la sustentin, no es pot considerar acceptable el primer apartat de la decisió quan diu «1º Carecen de eficacia jurídica interpretativa las referencias del Preámbulo del Estatuto de Cataluña a “Cataluña como nación” y a “la realidad nacional de Cataluña”». De sempre s’ha considerat que el preàmbul d’una norma té eficàcia interpretativa. I si el Tribunal Constitucional, que no pot legislar, considera que no en té, no n’ha de tenir mai i no només quan el Tribunal Constitucional així ho consideri per motius substancialment polítics.

6. Quant als articles declarats inconstitucionals en tot o en part (6.1; 76.4; 78.1; 97; 98.2 i 3; 95.5 i 6; 99.1; 100.1 i 2; 101.1 i 2; 111; 120.2; 126.2; 206.3 i 218.2) esperem a examinar amb més detall l’argumentació de la sentència no sense assenyalar la preocupació que es pugui derivar de la supressió del concepte de “llengua preferent” de l’article 6.1.

7. Tota la regulació del Títol III. Del poder judicial a Catalunya (articles 95-109) ha estat objecte d’una àmplia declaració d’inconstitucionalitat. També en aquesta matèria, a la qual és molt sensible l’Acadèmia, haurem d’esperar a estudiar l’argumentació de la sentència però ja des d’ara hem de denunciar la minsa sensibilitat del Tribunal Constitucional a l’adequació del poder judicial a la realitat territorial d’Espanya, especialment quan l’Estatut es limità a regular el poder judicial “a” Catalunya i no “de” Catalunya com la comunitat jurídica catalana havia demanat al cap de poc de ser promulgat el text de l’Estatut (vegeu el Pòrtic del volum 2 de 2007 de la RJC titulat “L’Estatut d’Autonomia i el poder judicial català”).

8. Pronunciar-se sobre les matèries en relació amb les quals l’apartat 3r de la decisió de la sentència declara que “no son inconstitucionales, siempre que se interpreten en los términos establecidos en el correspondiente fundamento jurídico que se indica…” exigeix, encara més, aprofundir en el text íntegre de la sentència. Nogensmenys ja des d’ara procedeix assenyalar: a) que els drets històrics regulats a l’article 5è corresponen a Catalunya amb anterioritat i prevalença sobre la Constitució; b) que no seria admissible en matèria de llengua i drets lingüístics cap pas endarrere respecte a l’status quo actual (art. 6.2, 33.5, 34 i 50.5) i c)... que en relació amb el dret civil català (art. 129) cap interpretació hauria de poder posar en dubte que la Generalitat té totes les competències que no envaeixin aquelles que la Constitució reconeix “en todo caso” a l’Estat.

9. Finalment l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya insta tots els protagonistes del procés d’elaboració de l’Estatut, especialment els qui han ostentat la condició de part en el procés constitucional i tots els interessats, que en un exercici de prudència valorin la sentència de conformitat amb l’especificitat que els és pròpia, en l’àmbit polític i jurídic i facin tots els esforços necessaris per tal de restablir el clima de consens que va ser i és a la base del pacte constitucional i que tan necessària resulta per a una convivència justa i pacífica de tots els ciutadans.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “INTERNATIONAL CORPORATE SOCIAL RESPONSIBILITY” DEL SR. RAMON MULLERAT

El dia 6 de juliol, al Pati de Columnes de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona, es va presentar el llibre “Internacional Corporate Social Responsibility”” del qual és autor l’Acadèmic de número Sr. Ramon Mullerat.

El dia 6 de juliol, al Pati de Columnes de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona, es va presentar el llibre “Internacional Corporate Social Responsibility”” del qual és autor l’Acadèmic de número Sr. Ramon Mullerat.

Un dels paràgrafs més il•lustratius del llibre diu textualment: Avui, les empreses exerceixen un poder i una influència sense precedents.

Jacques Attali (Un breve histoire d l’avenir) diu que tres potències s’han succeït a la historia: el Poder Religiós, el Poder Militar i, darrerament, el Poder Mercantil. A l’edat mitjana, el món estava dividit per l’economia i unit per la religió. Avui, està dividit per les creences i unit per l’economia globalitzada.

Avui, les empreses regeixen el món. Decideixen el que mengem, el que llegim, el que veiem i el que fem. La seva iconografia i ideologia predominen. Les 70.000 multinacionals amb les seves 850.000 filials, àdhuc dicten normes als governs que les supervisen. Dels 25 majors pressupostos del món, els 5 primers corresponen a estats, a partir del 6è, a grans empreses.

Hem de rendir homenatge de reconeixement a l’acció dels empresaris, pel súper progrés, econòmic i social, que han aportat i aporten a la societat contemporània. Però, a l’ansem, l’empresa ha d’assumir la responsabilitat de resoldre la pobresa i injustícia que afligeixen la humanitat. Com deia en Winston Churchill, the more power, the more responsability.

Al igual que la UE no va ser l’obra dels militars ni dels polítics, sinó dels comerciants, que crearen el Mercat Comú, mitjançant els tractats del carbó i de l’acer, el just món global ha de ser l’obra dels homes i dones d’empresa. L’empresa del s. 21 ha d’implicar-se cada vegada més en la imperiosa necessitat de fer un món millor.

El llibre va ser presentat pel professor Antonio Argandoña (director de la Càtedra La Caixa-IESE sobre Responsabilitat Social de la Empresa), l’Excm. Sr. Pedro L. Yúfera (Degà del Col•legi) l’Hble. Sr. Josep-D. Guàrdia (President de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya), i l’acte va ser clausurat per l’Hble. Sr. Antoni Castells (Conseller d’Economia i Finances) de la Generalitat.

Tots ells van dedicar caloroses paraules tant al llibre com al autor.

ES VA CELEBRAR L'ACTE COMMEMORATIU DEL CINQUANTENARI DE LA COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE CATALUNYA.

Tal i com anunciavem en el seu dia, el passat dimarts dia 15 de juny es va celebrar l’acte commemoratiu del cinquantenari de la compilació del dret civil de Catalunya, organitzat conjuntament per l'Academia i el Col•legi d'Advocats de Barcelona.
L’Acte va tenir lloc a les set del vespre a la Sala d'Actes del Il•tre. Col•legi d'Advocats de Barcelona.

L'acte es va desenvolupar d'acord al programa previst::

1. Obertura a càrrec de l'Hble. Sr. Josep-D. Guàrdia i Canela, President de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
2. Presentació de l'acte a càrrec de l'Il•lm. Sr. Eudald Vendrell Ferrer, Vicedegà de l'Il•tre. Col•legi d'Advocats de Barcelona
3. Reflexions sobre la Compilació i el seu temps a càrrec de:
- Il•lm. Sr. Josep Ma Font i Rius, Catedràtic d'Història del Dret i Acadèmic
- Il•lm. Sr. Josep Ma. Pou de Avilés, Advocat i Acadèmic.
- Il•lm. Sr. Lluís Puig Ferriol, Catedràtic de Dret Civil, ex Magistrat del TSJC i Acadèmic.
- Excm. Sr. Josep J. Pintó Ruiz, Ex Degà de l'Il•lustre Col•legi d'Advocats i ex President de l'Acadèmia.
4. Presentació de l'edició facsímil del Llibre "Comentarios a la Compilación del Derecho Civil Especial de Cataluña" editat per l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya l'any 1961.
5. Cloenda a càrrec de l'Excm. Sr. Pedro-L. Yúfera Sales, Degà de l'Il•lustre Col•legi d'Advocats de Barcelona.

En acabar l’acte es va poder visitar l'Exposició bibliogràfica instal•lada en el vestíbul de la Biblioteca.També es lliurà als assistents un exemplar del llibre reeditat.

CONVOCATORIA DEL VII CONGRÉS D’ACADÈMIES DE JURISPRUDÈNCIA IBEROAMERICANES

S’acaba de convocar el VII Congrés d’Acadèmies de Jurisprudència i Legislació Iberoamericanes que se celebrarà a A CORUÑA els dies 13, 14 i 15 d’octubre de 2010.
Aquest VII Congrés, organitzat en aquesta ocasió per l’Academia Gallega de Jurisprudencia y Legislación, s’insereix en la línia dels anterior congressos celebrats a Granada (I-1995), Madrid (II-1996), Córdoba –República Argentina- (III- 1998), València (IV-2000), Zaragoza (V-200 ) i Bogotá (VI-2007).

El Congrés que té per Presidents d’Honor SS.MM els Reis d’Espanya i per Presidents efectius el Iberoamericanes el Sr. José Antonio García Caridad, President de l’Acadèmia Gallega i el Sr. Luis Moisset de Espanés, President de la Conferència d’Acadèmies, es regeix peu un Reglament a punt de ser aprovat. El Congrés està obert a tots dels Acadèmics de les Acadèmies que constitueixen la Conferència esmentada.

El temes del Congrés són:

• Derecho global
• Arbitraje internacional
• Persona jurídica
• Estatuto del consumidor

Els terminis més importants són els següents:

• Fins el 15 d’abril es poden presentar materials per a les ponències
• El 15 de maig s’enviaran les Ponències a totes les Acadèmies membres de la Conferència
• El 30 de juny acaba el termini d’inscripció
• El 15 de setembre acaba el termini de presentació de comunicacions i esmenes a les Ponències.