CERCADOR DE PRESIDENTS
Lluís Jou i Mirabent

ACTUAL PRESIDENT DE L’ACADEMIA

Lluís Jou i Mirabent és nascut a Sitges, el dia 1/08/1955. El seu pare, capità de la marina mercant, ha publicat diverses monografies d’història local en relació amb els fenòmens migratoris cap a Andalusia i Amèrica. La seva mare fou bibliotecària de Sitges durant quaranta anys. L’avi, Pere Jou, fou un escultor de tendència noucentista. Un dels seus germans és catedràtic de física i autor de més de vint llibres de poesia en català i diversos assaigs de pensament, l’altre és fiscal en Cap de Tarragona des de l’any 2006. És casat amb Vinyet Panyella, també escriptora d’assaig i de poesia.

Activitat professionaL

Com a notari ha exercit a Belmonte de Miranda (Astúries) entre 1983 i 1985, a Calafell (1985-1995) i, des de 1995, a Barcelona. El 2007 se li va concedir el premi Agustí Juandó, del Consell de Col·legis d’advocats de Catalunya, per la seva implicació professional en l’ús del català en els documents notarials.

Ha ocupat càrrecs a la Junta Directiva del Col·legi de Notaris de Catalunya. De 1988 a 1993 fou censor amb els degans López Burniol i Follia i entre 2005 i 2009 en fou vicedegà amb el degà Marqueño de Llano. Des de 1996 és arxiver de protocols de Barcelona, primer com a substitut permanent i des de 2005 com arxiver titular. El 2008 fou moderador de totes les sessions del 10è Congrés Notarial espanyol, celebrat a Tenerife.

El 1993 va ser designat vocal del patronat de la Fundació Noguera, fundació privada instituïda per Raimon Noguera de Guzmán que té per objecte contribuir a la conservació de la documentació notarial i la difusió del seu contingut com a eina d’investigació històrica i des de 1996 n’és el secretari.

Activitat acadèmica en matèria de dret civil

Ha estat professor col·laborador de Dret civil a la UB durant trenta cursos (1986-2016) en les matèries de Dret civil i, durant uns anys, l’optativa de Dret Notarial, que va introduir a la Universitat de Barcelona el 1994. També ha impartit docència en cursos de postgrau en altres universitats, ha presentat ponències i comunicacions en congressos i jornades especialitzades i ha publicat uns 30 articles i col·laboracions en obres col·lectives en matèries de Dret lingüístic i de Dret Civil essent considerat un dels grans coneixedors del Dret de successions de Catalunya.

El 2008 fou elegit acadèmic de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya per cobrir la vacant deixada per Josep M. Puig Salellas. El 2009 llegí el discurs d’ingrés sobre el tema L’oficialitat lingüística, un concepte jurídic. El juliol de 2013 accedí a la secretaria de la corporació i el desembre de 2016 en fou elegit president. Des de l’any 2016 és membre de l’Institut d’estudis Catalans adscrit a la secció de Filosofia i Ciències Socials.

Ha participat a les comissions tècniques que van redactar els projectes de llei de censos (1990), del Codi de Successions (1991), de la Llei de potestat del pare i de la mare (1993) i del Llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya (2005-2006). També ha format part de la secció de dret patrimonial de l’Observatori de Dret Privat de la Generalitat de Catalunya (2003-2004) i en el plenari de la Comissió de Codificació d’aquest observatori (2005-2010). El 1991 va formar part del grup organitzador de la Comissió de defensa del Dret Civil de Catalunya davant de la impugnació, per part del Govern espanyol, de la Llei de filiacions i fou el redactor ponent del Manifest al qual s’adherí tot el món jurídic català. Aquesta tasca de conjunt en la promoció del Dret català, també de la llengua, ha estat reconeguda pel Govern de la Generalitat que, el desembre de 2007, li va concedir el premi Justícia de Catalunya.

Entre 1993 i 1997 va formar part de la Comissió Jurídica Assessora. Des de 2005 ha forma part de la Comissió de recursos governatius de la Direcció General d’Entitats Jurídiques i Dret creada per la Llei 4/2005, de 8 d’abril. Entre 2006 i 2015 fou membre de la Comissió de Control de les iniciatives legislatives populars, designat per la Mesa del Parlament com a Jurista de prestigi.

Activitat en matèria de dret i política lingüística

En un altre ordre de coses, va ser secretari de l’Àrea de Dret del II Congrés Internacional de Llengua Catalana (1985-1986) que presidí Josep M. Puig Salellas i membre del consell de redacció de la revista Llengua i Dret essent un dels grans coneixedors europeus de les intervencions legislatives en matèria de polítiques lingüístiques i ha participat a diversos cursos i congressos sobre matèries de dret i política lingüística

El 2009 va se coeditor, juntament amb Ester Franquesa, del llibre Doble oficialitat i llengua pròpia: dues llengües i un territori, (Marcial Pons), que és recull de deu textos de Josep M. Puig Salellas sobre aquest tema, amb una introducció i estudi biogràfic a càrrec dels editors. El 2010 es publicà la traducció al castellà de la mateixa obra. El llibre va obtenir el premi La lupa d’or de la Societat catalana de sociolingüística l’any 2010.

En aquest camp, l’1 de setembre de 1996 va ser nomenat Director general de Política Lingüística de la Generalitat, càrrec que va exercir amb els consellers Joan M Pujals i Jordi Vilajoana fins el 7 de març de 2003, en què va cessar, a petició pròpia, per retornar a la seva activitat professional. Per raó del càrrec va ser el responsable de l’elaboració i la tramitació de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de Política Lingüística, del seu desplegament, amb una vintena de decrets i de la seva aplicació, bàsicament per mitjà de més de quaranta convenis de col·laboració amb organitzacions empresarials i sindicals catalanes i grans empreses internacionals presents a Catalunya. En el període que en tingué la responsabilitat, va impulsar la introducció del català en els productes de Microsoft, en les eines de traducció automàtica i de reconeixement de veu, aparegueren les edicions catalanes dels diaris El Periòdico i El Segre, es pactà amb l’Estat l’edició parcial del BOE en versió catalana i s’inicià metòdicament el doblatge al català d’algunes produccions cinematogràfiques. També va iniciar una etapa de col·laboració estable en matèria de política lingüística amb el Govern de les Illes Balears (2000-2003) i va ser un dels responsables de la creació del Consorci de l’INSTITUT RAMON LLULL.